Una molt bona presentació en Powerpoint sobre l'art romànic. Seguiu-la amb interès i apreneu... sempre és bo.
Art romànic
Pont de Can Prat. Sant Miquel de Campmajor (segle XII)
dilluns 22 de setembre de 2008
dijous 17 de gener de 2008
Evolució territorial dels regnes peninsulars a la baixa edat mitjana
Aquí teniu una presentació molt senzilla per veure, de manera encara més simple, com va anar evolucionant la Península Ibèrica durant el període de la baixa edat mitjana.
Cal ajudar-se dels textos del llibre per entendre aquests canvis territorials.
Cal ajudar-se dels textos del llibre per entendre aquests canvis territorials.
dimarts 27 de novembre de 2007
La Pesta Negra
Aquí adjunto una petita presentació en format powerpoint sobre la temàtica de la Pesta Negra. Malauradament la temporalització i els efectes d'animació no són visibles...
divendres 16 de novembre de 2007
Evolució política d'Europa segle I a segle XXI
Aquí teniu, per fer-ne l'ús adequat, vint-i-un mapes d'Europa que van de l'any 1 a l'any 2000, i com ha anat evolucionant el continent Europeu des de l'època romana fins a l'Europa actual.
divendres 19 d’octubre de 2007
Les Croades
Aquí adjunto un petit text sobre un aspecte que generalment no trobareu al llibres de text de l'Educació Secundària Obligatòria. Caldria llegir-ho detingudament i rumiar-hi.
Farem primer però, una mica de repàs...
Suposo que les croades ja deveu saber que van ser. N'hi ha que en comptabilitzen vuit, de finals del segle XI (1096 - 1099 la primera croada) fins el darrer terç del XIII (1270 la vuitena):
La primera (i que va suposar un major èxit per als interessos dels cristians)
La segona i tercera...
...de la quarta a la sisena...
...i finalment les dues darreres
Els mapes són en francès, però no crec que hi hagi cap problema de comprensió. Penseu que són merament indicatius. Les consideracions generals sobre les croades les trobaràs al llibre de text.
Ara però, llegiu el text següent que us proposava al principi i reflexioneu una mica sobre algunes de les absurditats a les quals pot arribar l’home.
La història ens hauria d’ensenyar dels errors que cometem per no repetir-ho. Però l’home mai apren...
LES CROADES DELS NENS
L'any 1212, a Europa, és recordat per les Croades dels nens. Quant les multituds surten a la guerra, el més normal és que es tracti de persones majors. Al començament del segle XIII, van ser els infants els qui van marxar a la guerra, quan els occidentals van patir unes fortes onades emocionals per l'impuls de conquerir l'Orient i recuperar el Sant Sepulcre de mans dels musulmans. L’any 1212 sortien d’Europa al mateix temps, encara que des de llocs diferents, milers de nens en una gran expedició que tenia com a meta el Paradís.
Un estrany moviment va sorgir entre els nens i adolescents de França i Alemanya. Animats per la idea que on no havia triomfat la força de les armes triomfaria la força de la Fe i la puresa dels nens, milers d'ells van abandonar les seves llars per a dirigir-se, en peregrinació, a Jerusalem. La història va acabar amb la mort de la majoria en el camí per fam o per la fúria dels habitants de les regions que van travessar i, finalment, amb la venda de la resta d'ells a mercaders d'esclaus del nord d'Àfrica per comerciants sense escrúpols de Marsella, donant lloc a un dels episodis més tristos i pitjor coneguts de la història de l'Edat Mitjana.
LA CROADA DE LA BORGONYA
L'època on es celebra el triomf de l'esperit en la vida eterna, pels infants era un temps cruel a més no poder, un temps tan dur i amb escassesa d'alegria tan pels fills dels pagesos i dels artesans com també pels dels cavallers.
A la regió de la Borgonya va arribar per aquell temps un frare caputxí dedicat a predicar. Explicava que havia sofert tant en els Llocs Sants, que ja no podia continuar confiant en els croats majors. Si es dirigia als innocents infants, era per que tenien una puresa de vida i intencions, per poder lliurar definitivament Jerusalem i recuperar els Llocs Sants. Va prometre que el mar s'obriria davant d'ells per no mullar-se ni el peus, i que del cel cauria el manà que havia d'alimentar-los en el curs de la seva empresa.
En aquest ambient ningú es va sorprendre de que en els últims dies de juny es sentis cridat a la missió enviada per el senyor en el poble de Clois un pastoret anomenat Esteve (emocionat per el predicador) com el pastor Moisès ho havia sigut en el seu dia. Després d'una visió, va abandonar el ramat, va córrer a explicar el que havia vist i va reunir a tots els nens. Però no només nens l'escoltaven, sinó també els majors.
Després d'unes hores sortia de Clois Esteve i va seguir amb la seva peregrinació, emportant-se a tots els nens del lloc sense oposició dels majors. Pel camí se li anaven incorporant els que treballaven a les terres. Com en el cas de Beaupuys ja que un cop allí van travar una cordial acollida entre els seus habitants, i aquests no van dubtar en deixar marxar als seus fills, la majoria dels quals, no passava dels 12 anys.
Lentament avançava l'exercit infantil, cap el sud, en direcció a Marsella, on Esteve no va poder prescindir d'escolta, ja que van ser varis els intents per apoderar-se d'Esteve y posar fi d'un cop a la delirant campanya. Un cop les ciutats els van tancar les seves portes per por de que s’emportessin als seus fills, Esteve va decidir dirigir-se a Marsella. Allí s’havien d’obrir les aigües del mar per deixar-los passar.
La realitat va ser que mentre els nens esperaven aquest miracle es van convertir en un destorb ( eren vint mil nens francesos ) per a la ciutat. Allí van aparèixer dos mercaders sense escrúpols: Ugo Ferri i Wilhem Posqueres. Van parlar amb el consell municipal de Marsella i van oferir set vaixells per transportar als “croats”. Aquests van acabar a Egipte on d’Esteve no se’n va saber res més i la resta foren venuts com a esclaus.
LA CROADA D’ALEMANYA
Al juliol de 1212, es van reunir en la conca del Rhin inferior, prop de Colònia, els nens alemanys disposats a sortir en una croada. La figura central d'aquesta reunió era un noi de dinou anys, Nicolaus, posat pel seu cobejós pare al capdavant de la futura expedició per a treure’n profit.
Als primers pelegrins infantils se'ls van agregar, com en el cas de Borgonya, moltes persones majors, sobretot camperols, sense comptar l'escòria social de perillosos aventurers, que llavors constituïen el sobresalt de tots aquells homes que necessitaven viatjar per Europa. En poques setmanes s’havien arribat a sumar a l'expedició vint mil nois i noies. En aquestes condicions, ningú podia ja detenir-los i fer-los desistir del seu intent. Els nens alemanys no tenien el poder i la disciplina que caracteritzava al pastor Esteve i la seva escorta, de manera que estaven, en realitat, a la mercè dels cobejosos camperols i dels lladres. Els nens que s'apartaven del gruix de la comitiva o no se sentien capaços de seguir la marxa al ritme dels seus companys, corrien el perill de ser venuts com a esclaus. Molts d'ells, ja a Alemanya, van morir de fam.
Al no conèixer exactament cap a on estava Jerusalem es van dirigir cap al sud, a passar a través dels Alps. La majoria es van retirar llavors, mentre altres continuaven sols i indefensos escalant les temibles muntanyes. Van anar caient per milers i quedant endarrere, tot esperant la mort lenta i dolorosa dels abandonats. Per més que alguns van emprendre la retirada, intimidats per la majestat imponent d'aquelles muntanyes; per més que molts van morir de fam i van quedar morts en el camí; per més que centenars de noies van caure en mans de rufians, ni el sobresalt, ni la por a les privacions van entelar als seus ulls la brillant imatge de la Jerusalem somniada.
Dels vint mil nens que havien emprès la peregrinació, només alguns milers va arribar al 25 d'agost al port de Bríndisi, a fi d'esperar allí que s'assequés el Mediterrani i els permetés entrar a peu eixut a Terra Santa. Per la seva banda, el Bisbe de Bríndisi, els va ordenar que tornessin a la llar. El que no els va dir ni va poder dir-los, va ser com i per on havien de tornar. Així, quan les neus i els gels els tancaven els passos alpins i es trobaven ells esgotats van caure i van desaparèixer per a sempre els nens de l'expedició alemanya a Terra Santa.
Únicament es té notícia d’un tal Eustaqui, el fill d'uns nobles, i Conrado, van arribar de tornada la ciutat de Colònia, en la qual van entrar descalços i en els ossos, com dos fantasmes sepulcrals. Quan els van preguntar que què era el que realment havien anat a buscar en la seva sortida, van respondre, alçant el cap com si sortissin d'un llarg somni, que ni ells mateixos ho sabien.
CAUSES PROBABLES QUE VAN ORIGINAR LES CROADES INFANTILS
1. La primera causa va ser el desenvolupament de les guerres santes a petita escala contra els musulmans a la península Ibèrica. Alejandro II va dir a tots els cristians que lluitarien per la creu i així venjar l'assassinat del rei d'Aragó, Ramiro I, ja que l'assassí era un musulmà. La idea va ser desenvolupada l’any 1073 per Gregori VII que va ajudar a forma un exèrcit internacional per realitzar la campanya a la península, obsequiant als cavallers cristians amb les terres conquerides Amb l’èxit d'aquesta campanya militar es van sentir amb forces de recuperar Terra Santa dels infidels, però amb el fracàs dels cavallers, es van veure obligats a forma un exercit de nens, per que deien que només ells tenien el cor net de pecats.
2. En segon lloc hi havia una tradició franca en el sentit de que els monarques carolingis tenien el dret i el deure de protegir Terra Santa i els pelegrins occidentals que les visitaven. Aquest dret gaudia del coneixement dels califes musulmans fins a finals del segle XI. A partir del segle X va augmentar la freqüència i la importància de les peregrinacions occidentals. Eren episodis molt ben organitzats pels monjos de Cluny, que van construir abadies en el camí per oferí hospitalitat. Quan els cristians van començar a visitar els llocs de peregrinació de manera massiva, com el cas de l’any 1064 en què 7.000 germànics van viatjar a Jerusalem, els musulmans van denegar el dret de peregrinar a Terra Santa als europeus.
3. Però el que realment va originar la croada va ser la decisió gairebé inconscients a finals del segle XI de unir la idea castellana d’arravatar Terra Santa a l’infidel amb la pràctica de la peregrinació massiva i armada als llocs Sants. Aquest darrer provocat també per l’augment de la població occidental durant els segles XI i XII i la corresponent manca de territori.
alumnes de l’IES MIQUEL BIADA MATARÓ
Gràcies als alumnes de l'IES M. Biada de Mataró pel bon treball realitzat.
Un darrer apunt i si us interessa el tema podríeu intentar trobar un llibre, novel·la història, no molt llarg, un xic pesat per a segons qui... però en fi, ens parla de de la primera d'aquestes bogeries religioses dels cristians medievals:
M. Leguineche; M. A. Velasco. El viaje prodigioso: 900 años de la primera cruzadaMadrid : Santillana , 1996
A inicis del llibre hi ha una cita d'un poeta àrab cec que va viure entre els anys 973 i 1053 i que encara avui ens permet fer pensar el mal que ha fet a l'home l'extremisme religiós mal entès:
ELS HABITANTS DE LA TERRA ES DIVIDEIXEN EN DOS:
Els que tenen cervell però no religió.
Els que tenen religió però no cervell.
Abul-Ala-al Maari
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
